Teràpia assistida amb gossos a la Residència Santa Maria del Tura: vincles de connexió, tendresa i emoció

Des de fa uns set anys, a la Residència Santa Maria del Tura realitzem Teràpia Assistida amb Gossos, un espai de connexió, serenitat i benestar per a moltes persones residents.

Al capdavant d'aquest treball hi ha Jordi Marin, fundador de TAG Garrotxa, Un professional rigorós, sensible i compromès tant amb l’acompanyament terapèutic de les persones com amb la cura dels animals. Aquí, el seu equip caní, els seus “companys de feina”, com ell mateix els anomena, està format per en Blat, un labrador afectuós i atent, i en Coco, un caniche que, al Tura, ja forma part del paisatge emocional del Centre. Dos gossos que enamoren.

L’educadora social de la Residència, Carmen Pardo, va ser una de les primeres professionals a confiar en aquest tipus d’intervenció. La seva mirada quotidiana i propera cap a les persones residents li permet detectar, durant aquestes sessions de teràpia assistida amb gossos, canvis que, de vegades, semblen petits, però que tenen una enorme rellevància: “Hi ha persones que no participen en cap altra activitat, però, quan apareixen els gossos, alguna cosa s’encén: es desperten, connecten”.

Les sessions es desenvolupen un cop a la setmana. En els grups de persones més dependents, l’inici sol ser discret. La intervenció es dona entre persones que es troben amb una actitud de son, desorientades o amb una resposta mínima. Davant la presència tranquil·la dels gossos, de sobte pot passar alguna cosa: una mirada que s’aixeca, una mà que es mou, un rostre que canvia. En ocasions, la simple presència del petit i tendre Coco sobre la falda és suficient per disminuir el nivell d’ansietat. Per a l’equip, aquests moments valen or.

En els grups de persones amb un nivell de dependència més elevat, la intervenció es realitza principalment de manera individualitzada. Les sessions se centren en objectius terapèutics concrets, com l’estimulació cognitiva, l’entrenament en motricitat fina, l’orientació a la realitat o exercicis funcionals adaptats a cada persona.

En canvi, amb les persones amb un menor grau de dependència, les activitats es poden desenvolupar en format grupal i orientar-se a objectius més específics, com el treball de la memòria, l’atenció sostinguda, les habilitats socials o la promoció de l’autonomia en les activitats de la vida diària.

En general, la Teràpia Assistida amb Gossos a la residència permet treballar:

• Mobilitat i equilibri
• Ansietat i inquietud
• Atenció, memòria i llenguatge
• Expressió emocional
• Motivació i interacció social

En persones amb demències avançades, el gos esdevé sovint la clau que obre un instant de presència: un contacte, un gest suau, un somriure inesperat.

Una feina intensa, precisa i plena d'humanitat

Jordi Marin actua com una mena de “director d’orquestra”, que coordina al mateix temps les respostes de les persones als estímuls, el comportament del gos, els imprevistos que sorgeixen i les emocions que emergeixen.

És una feina intensa i molt exigent, que requereix una sensibilitat constant i una lectura fina de l’entorn. En acabar cada sessió, confessa que surt “buit d’energia, però amb una gran satisfacció”. Ho dona tot en cada intervenció. En algunes sessions sent que potser no s’han assolit tots els objectius… Una percepció que canvia quan revisa les fotografies del programa: allí apareixen detalls que, durant la dinàmica, passen desapercebuts, però que revelen l’impacte real de la teràpia.

L'entrenament dels gossos: primer la calma, després les habilitats

Jordi Marin treballa amb els gossos en dos plans fonamentals:

• Socialització i desensibilització

És el procés més complex i llarg. Els animals han de sentir-se segurs en qualsevol entorn: residències, centres amb perfils d’alta complexitat, persones amb trastorns greus, espais sorollosos, situacions inesperades. Necessiten mantenir-se tranquils davant estímuls variats i adaptar-se sense estrès.
 
• Habilitats específiques

Portar objectes, girar, realitzar petites accions que faciliten la interacció amb la persona. En comparació amb la socialització, Jordi reconeix que aquesta part és la més senzilla.

A més, es respecten estrictament els torns de treball dels gossos, cuidant el seu benestar i evitant la sobreexposició.

La col·laboració amb els professionals del Centre

L’èxit de la teràpia assistida amb gossos a la Residència Santa Maria del Tura es basa en una coordinació estreta entre l’equip professional del Centre, amb una importància destacada de l’educadora social, Carmen Pardo, i l’especialista Jordi Marin. Les professionals de la Residència aporten una mirada experta i un coneixement profund de cada persona resident, identificant necessitats, capacitats i objectius terapèutics que permeten ajustar cada sessió amb precisió.

L’experiència de Jordi Marin incorpora tècnica, sensibilitat i capacitat per interpretar el comportament de l’animal i de les persones. Cada sessió requereix una atenció constant als detalls i una gestió del vincle humà-animal. Ell ens recorda que és un vincle ancestral, que existeix des de fa milers d’anys i que es dona de manera natural.

La seva contribució afegeix un valor significatiu: posa al servei d’aquesta intervenció uns éssers que per a ell són especialment estimats. Un gest d’autèntica generositat personal, que repercuteix en la qualitat i l’impacte terapèutic d’aquest programa.

Amb un gos al costat, moltes coses es desbloquegen. “El gos és un gran facilitador de les relacions humanes”, conclou Jordi Marin, qui assegura que, fins i tot després d’una dècada de treball, mai deixa de sorprendre’s: de la intel·ligència i l’actitud dels gossos, de l’honestedat de les seves reaccions i de les petites transformacions que succeeixen en aquestes sessions tan especials.