La demència vascular

La demència vascular (DV) és una altra de les demències més habituals amb què ens podem trobar. La paraula vascular fa referència a la circulació sanguínia, per tant, estarem parlant d’un tipus de demència en el qual hi intervé de manera molt important aquest factor.

La Vascular és un tipus de demència que s’origina de cop i volta, perquè la persona pateix una embòlia o una “feridura”, com en diem aquí, o bé perquè es van produint petits infarts cerebrals. A partir d’aquest fet el cervell queda afectat i es perden algunes capacitats mentals. El deteriorament d’aquestes capacitats, a diferència de la demència tipus Alzheimer, és escalonat. Pot ocórrer que durant un període de temps la persona no empitjori o que es mostri estable durant anys, i fins i tot, que presenti una petita millora. Tanmateix, en la majoria de casos la demència empitjora i avança de forma inevitable. 

Sovint pot passar que la DV es confongui amb l’Alzheimer, ja que pot presentar els mateixos símptomes; la diferència està, sobretot, en la causa que provoca la malalatia, que el en cas de l’Alzheimer és desconeguda i en el cas de la Vascular és la feridura.

El deteriorament de les capacitats mentals en el cas de DV sol ser desigual depenent de la zona del cervell que hagi quedat afectada per l’embòlia o l’infart cerebral. Poden haver-hi canvis evidents de personalitat (la persona es torna passiva, o massa activa, fent coses que abans no feia, veu i pensa coses que no són reals, s’enfada amb facilitat i sense cap motiu aparent...), lentitud excessiva en els moviments, alteracions en el caminar, problemes de memòria relacionats amb la incapacitat per aprendre nova informació o per recordar informació que ja s’ha après, alteracions del llenguatge, tant en el parlar com en el comprendre, problemes de concentració, i fins i tot depressió.

Malauradament, de la mateixa manera que amb altres tipus de demència, la vascular un cop ha aparegut no té cap tractament curatiu; tanmateix sí que són molt importants els medicaments que controlen la circulació, el colesterol, la diabetis, la hipertensió, ja que aquests són factors de risc que poden arribar a provocar aquesta malaltia. Per altra banda, és molt important per al manteniment de les capacitats mentals el major temps possible l’estimulació física i mental de la persona, perquè encara que hi hagi malaltia, recordeu, SEMPRE HI HA QUELCOM A FER.

Mònica Garcia Alcántara

Psicologa del centro

Residencia Sta. Maria del Tura