Planificar la vellesa en família (II)

A “Planificar la vellesa en familia (I)” exposàvem la necessitat d’abordar el tema amb els nostres familiars grans quan encara es trobaven en la plenitut de les seves facultats, per poder decidir conjuntament com volien que sigui la seva vida, però també quan necessiten algún tipus d’ajuda per fer les activitats de la vida diària.

En aquest article oferim alguns aspectes i pautes pràctiques que ens poden ajudar a mantenir una conversa saludable i productiva.

Abans de conversar

En primer lloc s’han de fer algunes preguntes fonamentals que ajudaran a definir els objectius de la conversa:

• Per què voleu tenir aquesta conversa?
• Què voleu pel vostre futur i pel dels vostres pares/familiars?
• Quines són les vostres pors i preocupacions?
• Quin seria el millor escenari possible?

Abans de començar a tractar el tema seria convenient que parleu amb aquells familiars, amics i altres persones que hauríen o voldríen participar. Potser no poden estar presents quan es produeixi la conversa però és bo col·laborar, saber el que pensen i tenir la certesa de que esteu tots d’acord amb el suport que donareu a la persona gran quan sigui necessari.

En cas que la persona pateixi algún grau de dependència que requereixi assistència, també pot ser convenient informar-se sobre les diferents opcions d’atenció disponibles, per exemple:

• Centre de dia. Es tracta d’una bona opció tan per aquelles persones grans que no requereixen ajuda com per les que la necessiten per algunes activitats i vulguin passar el dia acompanyats i actius.
• Residència assistida o atenció a domicili. Quan el grau de dependència de la persona va en augment i la família no pot oferir-li l’atenció necessària, algunes opcions són la contractació d’un cuidador o un servei d’atenció a domicili, o l’ingrés en una residència assistida. En aquest article donem algunes orientacions per saber si ha arribat el moment de pensar en una residència.

Preparar la conversa

• Escriviu els temes del que voleu parlar. No fa falta que porteu la llista però us anià bé per ordenar les idees i no deixar-vos cap aspecte important per tractar.
• Toqueu un tema en cada conversa. Són temes delicats emocionalment.
• Plantegeu la conversa tenint en compte que sou un equip, no fills que saben el que convé als seus pares o familiars i per aquesta raó decideixen per ells. Teniu un objectiu i interessos comuns.

Condicionants per una bona conversa

Cuidar certs detalls pot marcar la diferència entre una conversa positiva o negativa:

• Busqueu un lloc còmode i en el que estigueu a gust. Per exemple, la terrasseta d’un bar que sapigueu que li agrada, el saló de casa seva a l’hora del cafè…
• Assegureu-vos de que dispondreu del temps suficient per conversar amb tranquilitat.
• Eviteu les distraccions per tal de que us pogueu concentrar en la conversa.

Actitut durant la conversa

• Aproximeu-vos al tema amb respecte i amor.
• Poseu-vos al seu lloc, sigueu empàtics i sensibles. Pregunteu-els-hi com els va, si poden seguir fent les coses que volen fer. Han de saber que us preocupeu pel seu benestar, com es senten envers el seu envelliment i com volen que sigui la seva vida en el futur.  
• Prepareu-vos per escoltar. Deixeu-los parlar. Teniu d’estar disposats a fer preguntes i a escoltar les respostes abans de donar una opinió o consell. També a parlar d’aquells temes que preocupen als vostres pares però que no havíeu tingut en compte.
• No tingueu pressa. No es tracta de tenir una conversació definitiva, potser siguin necessàries altres conversacions.

Després de la conversa

Escriviu els aspectes i decisions més importants que s’hagin tractat durant la conversa i compartiu-ho amb aquells familiars i persones que haurien d’estar informats.

Més informació

• Per aquelles persones que vulguin deixar constància de les cures i tractaments mèdics que desitjarien rebre en el cas de que no puguin decidir per elles mateixes, existeix un document legal de voluntats anticipades o testament vital. Aquest document serveix com a guia perquè els professionals mèdics i la família puguin actuar d’acord amb la nostra voluntat.
• En el cas de que es valori un possible ingrés residencial o l’assistència de la persona a un centre de dia, disposem de serveis d'atenció a les famílies i treball social, i d'atenció psicològica, dedicats a oferir orientació per afrontar de la millor forma possible aquestes situacions i donar a conèixer els recursos i ajudes disponibles.