El dolor, real o psicològic?
¿Qui no ha patit mai dolor al llarg de la seva vida? Possiblement ningú respondria afirmativament a aquesta qüestió. Des que naixem fins que morim patim algun tipus de dolor, ja siguin dolors quotidians als quals no donem importància, o dolors que són conseqüència d'alguna malaltia. El dolor conviu amb nosaltres en major o menor mesura, i és important que hi sigui, ja que sol ser la senyal que ens alerta que quelcom al nostre cos no funciona com ho hauria de fer. Però, què és el dolor?
El dolor és una sensació desagradable difícil de definir que tots hem experimentat. És un fenomen subjectiu molt complex que té un component sensorial i un component afectiu. No tothom experimenta un estímul dolorós de la mateixa manera, i això té molt a veure amb la pròpia personalitat, amb l'estat d'ànim i amb el tipus d'educació que hàgim rebut.
Sobre el dolor, s'ha realitzat un estudi que mostra que el 60% dels espanyols pateixen diàriament allò que s'anomena "dolors quotidians"; aquests dolors engloben el mal d'esquena i de cap, altres dolors musculars i els problemes relacionats amb la boca i amb les dents. Aquests petits dolors van afectant poc a poc la qualitat de vida, tant física com psíquica de les persones que els van patint. L'estudi indica que són les dones que pateixen més aquests dolors, i que la prevalença augmenta a mesura que s'augmenta en edat. Tanmateix, sembla que els homes són més queixosos que les dones, i que a mesura que els anys van passant ens queixem molt més de dolor que quan som més joves.
El dolor sempre hem de considerar-lo real a l'hora de tractar-lo, però en ocasions aquest dolor pot no ser provocat per quelcom físic, sinó que pot tenir una causa psicològica (ex: ens fa mal l'estómac perquè estem passant una època d'estrés, no perquè tinguem cap malaltia de l'estómac). Aquest tipus de dolor és el més difícil de tractar, i sovint tots els fàrmacs i tractaments, fins i tot els més forts per erradicar el dolor acaben fracassant, perquè la causa no és física. És llavors quan els psicòlegs han de començar la seva feina, indagant quina és la causa del malestar que pateix la persona, i pal·liar-lo en la mesura del possible, amb diferents tipus d'intervencions psicològiques.
Sovint tendim a sobreestimar les queixes somàtiques de qui tenim al càrrec, quan en realitat és l'àrea emocional i afectiva la que està patint, un àrea ferida que no es cura amb morfina, sinó amb una mica d'atenció i activació. Hem de ser conscients que aquestes situacions van en augment i ens hem de sensibilitzar per tal de fer un abordatge adequat i efectiu, ja que són situacions que creen un important malestar a la persona, a la família i als professionals que hi treballem.
Mònica Garcia
Psicòloga del centre
Residència Santa Maria del Tura