La autonomia de les persones amb Alzheimer
Per ajudar el malalt d'Alzheimer, les activitats han d'estar estructurades i adaptades. S'han de tenir en compte sempre els seus gustos, les habilitats i capacitats que encara conserva i les aficions i interessos que el motivaven abans de tenir la malaltia. No és tan important l'èxit que obtingui en cadascuna com el sentiment de realització personal que pugui assolir.
Recomanacions generals
- No convé canviar l'estil de vida que portaven abans de la malaltia: es tracta més aviat de fer-la més senzilla.
- És molt útil adaptar l'entorn a les seves necessitats: procurar una bona il·luminació, eliminar sorolls, evitar objectes i substàncies perillosos,...
- Va bé d'estimular-los sovint amb missatges curts, senzills, clars i repetitius. També podem ajudar a fer més comprensibles els nostres missatges per mitjà de gestos, tocant-los suaument, parlant-los a l'alçada dels ulls i amb un to de veu adequat.
- Cal agrair-los les coses que fan, no renyar-los, no exigir-los el que no poden fer, planificar activitats útils, no sobrecarregar-los i fer pauses per descansar.
- És bo deixar als malalts tot el temps que els calgui perquè facin les coses per ells mateixos: animar-los si hi troben dificultats i, tenint en compte que el seu ritme és diferent, no precipitar-nos mai a solucionar-los els problemes. Cal ajudar-los només si no se'n surten.
- És bo de mantenir la rutina, l'horari i l'ordre: és important no canviar de lloc les coses que habitualment fan servir, els ajudarà a reduir els períodes d'ansietat.
- Cal vigilar l'adaptació correcta de la dentadura, les ulleres, l'audiòfon,... ja que les deficiències sensorials poden fer reduir la percepció dels estímuls.
Dolors Pacheco Prat
Terapeuta ocupacional
Residència Santa María del Tura