La demència mixta

La demència mixta (DM)  és un quadre clínic que té elements tant de la Malaltia d’Alzheimer com de la Demència Vascular. És un tipus de demència, per tant, que s’assembla en alguns aspectes a l’Alzheimer i en d’altres a la D. Vascular.

La DM té un inici molt relativament lent, amb un deteriorament cognitiu (del cervell) i funcional (del cos) progressiu i difús, el seu curs és descendent i sovint, com en la demència vascular es produeixen davallades sobtades de l’estat general, que no es poden explicar per l’evolució típica de l’Alzhemier. Aquestes davallades són irreversibles.

Les persones que pateixen aquest tipus de demència s’assemblen als malalts d’Alzheimer però tenen aguditzacions sobtades del seu deteriorament. Aquestes aguditzacions significaran empitjoraments de les funcions que ja s’anaven deteriorant, i a més, podran venir acompanyades de símptomes provocats pel mal que s’hagi produït al cervell en una d’aquestes petites embòlies.

En aquest tipus de demència apareixen símptomes cognitius, conductuals, emocionals, socials i motors, també depenent de la part del cervell que s’hagi lesionat.

Actualment no existeix un tractament específic; sovint és una combinació del tractament de la MA i dels factors de risc vascular, juntament amb el tractament dels trastorns de la conducta que puguin aparèixer.

Com en la resta de malalties que provoquen demència, és molt important l’estimulació i mantenir-se actius i ocupats mentalment. El suport a la família és quelcom importantíssim, així com també el suport que fa aquesta al pacient amb demència.

Mònica Garcia Alcàntara

Psicòloga del centre

Residència Sta. María del Tura